sonfornes
    FASES DEL JACIMENT
    EL JACIMENT DE SON FORNÉS
    FASE TALAIÒTICA
    FASE POST-TALAIÒTICA
    FASE ROMANA
 
Els treballs arequeològics al jaciment de Son Fornés s'iniciaren el 1975. Fins ara les tasques dutes a terme han permès determinar les característiques econòmico-socials de les distintes comunitats que ocuparen el poblat de Son Fornés durant més de mil anys
 


 

 
FASES DEL
JACIMENT

Gràcies als materials arqueològics registrats en els sondeigs estratigràfics i a les datacions obtingudes mitjançant el Carboni 14, sabem que Son Fornés fou freqüentat des del 900 a.n.e. fins el segle IV d.n.e. Tot i així, les excavacions realitzades exclussivament  en el sector sudoest del poblat, tan sols han testimoniat tres fases successives de poblament, la primera de les quals correspon a una fase avançada del període talaiòtic, des del començament dels s. VII fins a mitjans del VI a.n.e. Pertanyen a aquesta època els dos talaiots, cinc vivendes i una muralla que uneix ambdós talaiots, serveix de paret de fons a quatre de les vivendes, i probablement recorri tota la "pleta" on s'ubica el poblat d'aquesta fase.

Malgrat que totes aquestes edificacions fóren utilitzades durant els segles VII i VI a.n.e., existeixen indicis que la seva construcció pugui ser de cent anys abans, com així ho indica una dotació absoluta del 750-120 a.n.e. d'un dels talaiots.

A la segona fase de Son Fornés corresponen tres vivendes completes i restres d'altres tres. En aquest moment el talaiots ja estaven derruïts i la muralla havia  perdut la seva funció original, doncs el poblat s'havia extès fora del recinte antic. Sembla ser que les característiques d'aquest període post-talaiòtic foren fortjan-se des de finals del segle VI i al llarg del segle V, definint-se clarament ja en els segles IV i III a.n.e., cronologia a la qual pertanyen les vivendes d'aquesta època.

La tercera fase correspon als inicis de la romanització, de l'illa de Mallorca, en concret els segles II i I a.n.e. Totes les edificacions d'aquesta època reaprofiten com a fonaments les estructures anteriors, encara que les noves vivendes s'adapten a noves necessitats. Actualment resulta impossible precisar si aquestes estructures formen part d'un poblat organitzat o be si constitueixen una propietat rural. Els materials arqueològics dels nivells més moderns de totes les estructures ens informen que el jaciment es va seguir freqüentant durant les fases imperial i tardo-romana, tot i així no podem parlar de poblament en mancar estructures que s'associen amb aquests materials.

 

EL JACIMENT DE SON FORNÉS

El predi de Son Fornés està situat a una distància de 2.5 km. de Montuïri. En el km. 4 de la carretera local que va fins a Pina, a la dreta, hi ha un camí particular que porta fins a un petit pujol ple d'ullastres, lledoners i llentiscles on es troba el jaciment.

El jaciment presenta una superfície aproximada d'unes dues hectàrees ( 2.81 quarterades ). Per tota la pleta s'hi troben disseminats nombrosos vestigis arqueològics, sobretot a la part sudoest de la mateixa. Les excavacions s'iniciaren precisament en aquest sector i, fins el moment, cobreixen una desena part del total de la superfície.

 

FASE
TALAIÒTICA

En la zona excavada es distingeixen tres tipus d'estructures arquitectòniques: la muralla, dos talaiots i cinc cases o unitats domèstiques.
 

TALAIOTS

A Son Fornés hi trobam dos talaiots:
 

 Talaiot 1 

Aquests talaiot de planta circular és el més gran de tots els excavats a l'illa, ja que supera els 17 metres de diàmetre. Està situat a l'extrem sudoest del poblat. Presenta un aparell murari de doble parament reomplert per materials diversos. El parament extern està fet a base de blocs de calcàrea rectangulars quasi monumentals, col·locats a sec en filades horizontals. En canvi, les pedres de la paret interna del talaiot són de menor grandària i estan toscament treballades i disposades irregularment.

Per una porta emmarcada per tres blocs monolítics, s'accedeix a un corredor recte i enllosat d'una llargària de cinc metres que condueix a una cambra circular d'uns 6 metres de diàmetre.
 

 


 

En mig d'aquesta cambra s'alça una columna formada per cinc grans blocs de pedra superposats que arriben quasi als 4 metres d'alçada. La seva funció era la de suport del pis superior-sostre del talaiot. Aquest pis superior era format com l'estratigrafia ha determinat, de troncs assentats radialment sobre l'últim tambor de la columna fins a la paret del mateix talaiot, i per sobre d'aquests troncs s'hi col·locaven pedres formant un segon sòl que estaria a l'aire lliure.
 

 


 

Dins l'aparell murari del talaiot s'obre una petita estança amb sostre de lloses planes i parets de pedres irregulars a la qual s'hi accedeix mitjançant una porta. La seva funció no ha pogut ser determinada.
 

 Talaiot 2 

Està situat a 28 metres a l'est del Talaiot 1. Té la mateixa planta que l'anterior amb la diferència que aquest és de menor grandària ( 12 metres de diàmetre aproximat ) i li manca el corredor d'accés. Així, l'entrada es realitzava des del sostre mitjançant esglaons adossats a la paret interna. L'altra gran diferència és el seu ús dins la comunitat. Hi manca ceràmica d'emmagatzamatge, restes de bestiar i estructures de manteniment. Això, junt amb la presència d'un tipus de copes exclusiu d'aquest talaiot, ha permés de suggerir que aquest edifici no té la mateixa funció que el Talaiot 1, però si s'ha de relacionar amb alguna activitat social del grup, probablement de caire ritual.
 
 

LES VIVENDES

Presenten un seguit de característiques comunes. Apareixen articulades al voltant del talaiot 1 i la muralla. En segon lloc, estan formades per estructures de manteniment i per un equip domèstic constituït per ceràmiques poc variades en la seva tipologia, i diversos instruments de producció fets de pedra i os.

Les cases es troben agrupades en dos sectors, la 1 i la 4 al nord del talaiot 1 i la 2, la 3 i la 5, al sud.
 

 Casa 1 

Té una planta de forma arronyonada i de petites dimensions, connectada amb l'entrada del talaiot.

En un angle de la casa s'hi troba una llar rectangular delimitada per sis pedres construïda a base de capes refractàries de galets i bocins de ceràmica.

Al centre de la casa hi ha una lleixa per recolzar-hi les ceràmiques i empotrada en un mur s'hi troba una fornicula alveolar pavimentada.
 

 Casa 2 

En ser més gran, aquesta vivenda presenta una columna central que té la funció de sostenir la teulada. Les estructures de manteniment es concentren en l'espai que es troba entre la columna i els murs. Això ha fet pensar que aquesta zona era el centre de les activitats d'emmagatzamatge, producció i consum de la família.

Entre les estructures de manteniment destaquem una llar i una cisterna excavada al sòl natural del terreny, de forma hemisfèrica, que té una capacitat per contenir uns 400 litres.
 

 Casa 3 

Aquesta vivenda presenta en els seus nivells talaiòtics una gran destrucció degut a la seva reutilització i acondicionament en períodes posteriors. Únicament una tercera part del total de la cas va conservar materials d'aquesta fase. Conserva una base de columna, dues plataformes planes i un seguit de pedres alineades d'incerta funció.
 

 Casa 4 

La continuada reutilització d'aquesta vivenda en períodes posteriors al talaiòtic i el seu mal estat de conservació han estat els factors que no han permès d'identificar estructures de manteniment.
 

 Casa 5 

L'accés a aquesta vivenda es realitza a través d'una escala formada per quatre esglaons i el seu interior està dividit en dues estances de dimensions similars. A l'estança de l'est trobem un envà, amb una fonícula per guardar ceràmica i la llar, adossada a una paret.

 

FASE
POST-TALAIÒTICA

Aquesta fase apareix ben definida en el segle IV i es perllongarà fins el segle II a.n.e., moment en què es comencen a detectar els primers contactes amb el món romà.

Aquesta fase es reconeix per un seguit de canvis importants. S'introdueixen noves tècniques arquitectòniques i un nou concepte de l'espai domèstic. En segon lloc, la població de Son Fornés passa de ser una comunitat autosuficient i tancada a ser  un grup amb certes relacions amb l'exterior.
 

 El poblat

Els habitants de Son Fornés aprofitaren les restes de les antigues estructures o bé acaben de liquidar-les totalment a fi de construir-ne altres de noves.

Des del punt de vista de les tècniques arquitectòniques podem destacar la tendència a construir cases amb els angles arrodonits, en front dels angles rectes de les habitacions talaiòtiques, i la utlització de la tàpia recolzada damunt d'un sòcol de pedra per construir les parets.

Respecte al nou concepte d'espai domèstic cal remarcar que les antigues vivendes talaiòtiques, són substituïdes per vivendes una mica més grans i amb una organització interna més complexa, amb cel·les separades per envans, de manera que es constata una compartició arquitectònica funcional. La nova estructuració pretén organitzar l'espai habitable de la vivenda a l'entorn d'un pati exterior.
 

 Casa 1 

Està adossada al parament Sud del Talaiot 2 i és la millor conservada de totes. Té una planta de tendència rectangular, i està constituïda per un pati obert envoltat per quatre petites dependències.

Atravessant l'accés situat a l'extrem sud d'un dels murs de la vivenda, ens trobem amb un vestíbul de dimensions reduïdes i delimitat per dos envans que actuen com a sistema de sosteniment del sostre d'aquest sector de la casa. A continuació d'aquest vestíbul, trobem un ampli pati obert curosament  enllosat. A l'esquerra del pati hi ha una cisterna i a la dreta una llar semicircular. Als extrems del pati es troben dues pilastres que són el punt de recolzament del voladís del sostre de les dues habitacions que es troben al fons de la vivenda, separades per un envà, a les quals s'accedia des del pati. D'aquestes dues habitacions, la de la dreta, com indiquen els seus molins fixes, estaria dedicada a la producció de farina.
 

 


 

 
 Casa 2 

Està situada al Sud de l'anterior, i malauradament només conserva, degut a l'erosió, la seva meitat nord. La planta és de forma rectangular amb tendència romboidal i amb els angles arrodonits. Conserva les restes d'un enllosat, una columna central, per a la sustentació del sostre i una cisterna situada, probablement, en un pati intern.
 

 Casa 3 

Aquesta casa es troba clarament situada fora del recinte delimitat per la muralla talaiòtica i, aprofita les restes del seu parament extern per a construir la capçalera de la vivenda. D'aquesta paret surten, perpendicularment, dos murs paral·lels que configuren una planta rectangular.

L'entrada de la vivenda està derruïda. A l'interior es poden observar encara les restes, molt degradades, d'un enllosat, dues bases de columna situades en línia sobre l'eix longitudinal de la casa i una estructura d'emmagatzematge indeterminada, probablement una altra cisterna.

 

FASE
ROMANA

En el transcurs del II a.n.e. es produí a Son Fornés un fort canvi cultural producte del contacte del món indigena amb l'esfera del comerç romà.

Aquest canvi vindria constatat per una ordenació de l'assentament molt propera a la urbanística indígena romanitzada. A tota l'àrea excavada s'observa un reacondicionament  del poblat, aprofitant-se construccions anteriors que havien resistit el pas del temps.

També es constata un canvi en la funció de les habitacions. No s'han detectat les estructures de manteniment pròpies d'una vivenda i, en canvi, algunes podrien definir-se com a unitats d'emmagatzamatge  o llocs de producció.