Els Cossiers de Montuïri
Les danses dels cossiers neixen com  a representació de l'alegria popular del gòtic, com a representació d'un paradís en festa. Estam davant una dansa col·lectiva, una dansa rítmica i entusiasta, plena de color i de sensualitat. Com a ball plenament inscrit en l'esperit medieval participa, d'un costat, del respecte i consideració a l'autoritat civil i esclesiàstica, cosa especialment visible en "es mocadors" i "l'oferta", participa també, en les lletres de les tocades, eròtiques i picants la major part d'elles, de l'esponteneïtat medieval; i així mateix, d'altres elements ens posen de manifest la creença en certs símbols màgico-religiosos: les relíquies del vestuari, la presència del número set en el nombre de balladors, la posició en cercle a l'entorn de la dama, la victòria simbòlica de la dama damunt el dimoni a la fi de cada peça, ...

Avui dia només les Àguiles i Sant Joan Pelós de Pollença s'han mantingut fidels a la festa que els conformà: el Corpus Christi. Per contra, les danses dels cossiers se n'han anat apartant i han passat a ser interpretades en una altra festa, sobretot en la diada del patró local. Així tenim que els de Montuïri surten per la Mare de Déu d'Agost i per Sant Bartomeu.

Un temps els cossiers de Montuïri sortien a Completes, ballaven la primera davant la rectoria i després de la Missa Major sortien per a recollir donatius per els premis de les corregudes del cós, en què participaven activament. El mateix dia de Sant Bartomeu encapçalaven la processó de l'horabaixa ballant "es mocadors". Avui dia els sis cossiers, la dama i el dimoni, acompanyats per el flabioler, que toca el flabiol i el tamborí, surten ja el dia de la Mare de Déu d'Agost, per a la recollida de les joies de les corregudes de Sant Bartomeu, si bé aquest dia ballen vestits de paisà. Després tornen sortir l'horabaixa del dissabte de Sant Bartomeu. L'endemà dia de la festa del patró surten el matí i ballen davant algunes cases particulars i cafès, on són obsequiats. Acompanyen les autoritats eclesiàstiques des de la rectoria a l'església parroquial i després les autoritats civils des de la Casa de la Vila, per a la Missa Major o Ofici, tot ballant "es mocadors" amb acompanyament de xeremies, flabiol i tamborí. Al moment de l'ofertori de la missa interpreten l'Oferta, i després de la funció ballen davant i dins la Casa de la Vila.

Els cossiers de Montuïri no es troben documentats fins l'any 1821. Les danses i tocades són: "flor de murta", "mestre Joan", "es gentil", "sa gallineta rossa", "s'obriu-mos", "el rei no poria", "sa dansa nova", "es mercansó", "sa mitja nit", "es mocadors" i "l'oferta".

La "flor de Murta" és l'Alma Mater de totes les peces. "Sa mitja nit" encara a principis de segle era emprada per tal d'animar les corregudes del cós. En el ball de mocadors intervenen les xeremies a més del flabiol i del tamborí. Aquesta dansa és interpretada avui anant des de la rectoria a l'església i sortint de l'església cap a la Casa de la Vila. "L'Oferta" té un lloc només durant l'ofertori de la Missa Major. Una vegada acabada l'oferta dels cossiers aquests es retiren del presbiteri, i comença l'oferta general animada per les xeremies, flabiol i tamborí, que consisteix a anar a besar, tot el públic assistent, la petita imatge de Sant Bartomeu col·locada al presbiteri. Els cossiers actuals ja no ballen "es gentil" ni "sa mitja nit".
 
 

 


 

El vestuari dels cossiers gira entorn dels colors groc, vermell i verd, sempre damunt fons blanc, i en l'execució dels balls es col·loquen en situació alternada. El cossier vesteix camisa blanca amb cenyidor color de rosa i faixa ampla de color. Les espatlles i pits són coberts amb una carpeta o esclavina anomenada "sa punta". Al pit i al capell un temps duien unes estampetes de color representant imatges de sants brodades en or amb trossets de vidre rectangular cosits a la tela, anomenades "relliquis". Avui, però, només en duen al pit mentre que en el capell tenen purament el mirallet rectangular.

Una altra peça és el "túnel", deformació del mot tonell, que temps enrere designava genèricament una espècia de falda curta de seda que duien els homes a l'època que anaven vestits a l'ample. Davall duen calçons amb bufes blancs, unes calces blanques, cobertes de fils de cascavells posats en diagonal i espardenyes blanques. Es cobreixen amb un capell de palla d'ala ampla recollida cap damunt en forma de capell de teula, decorat amb flors artificials. La flocadura en forma de tres ramets, que penja del capell, té el nom de "macada". En les dues mans tenen un mocador de seda i un manadet d'alfabaguera. El vestit de la dama és un pantaló corrent blanc i falda de seda florejada més llarga que la dels cossiers. La dama no porta esclavina i el capell és pla i retallat. La dama en la mà esquerra té uns cascavells que li serveixen per marcar el ritme.

El dimoni duu la cara tapada amb una carota amb banyes de boc enrevoltillades, un vestit de sac lligat amb corda de colors vius i dibuixos representatius de l'infern. Maneja una barrota llarga ben esporgada i unes escorretjades que li serveixen per tallar celló entre el públic i divertir a la jovenalla. Darrere duu penjant un picarol el qual intenten fer sonar els al·lots més agossarats.

Quant a la simbologia dels balls algú hi ha volgut veure una dansa primitiva amb un significat màgico-religiós de culte a la fertilitat. D'altres n'hi ha que li donen una interpretació estrictament religiosa d'acord amb la qual tendríem l'ànima, representada per la dama, i els set pecats capitals, personificats pels cossiers en general. N'hi ha que en la dama veuen senzillament una representació del Bé, que a la fi de cada ball trepitja i passa per damunt el Mal, personificat pel dimoni.



LA FLOR DE MURTA

La flor de la murta
ditxós la complirà
elles tan petitones
que morigueren en pau
I palulai
palulali, lo lai, trai
palulali, lo lai, lai
lare no lai
I palulai
palulali, lo lai, trai
palulali, lo lai, lai
lare no lai
lai lai, lai lai
lai lai, lai lai
lo lai, trai
la lai, lai
lare no lai
lai lai, lo lai lai
lo lai lai, lare no lai
lai lai, lo lai lai
lo lai lai, lare no lai
lai lai, lai la lo lai
tirolilolai, lai lai ...

MESTRE JOAN 

Mestre Joan jeu a llit
i amb sa banya enrevoltada
ne foradà llençols
i cent doblecs de flassada
diu que no hi és
que se n'és anada
i galanden, ganden, gandana
i galanden, ganden, gandana.
Ne foradà llençols
i cent doblecs de flassada
diu que no hi és
que se n'és anada
diu que no hi és
que se n'és anada
Lai ...
 
 
 
 
 
 

 

  EL REI NO PODIA

El Rei no poria
i viure més content
i qu viure-hi juvell
i davant vos voldria
i com jo veig senyora
i estant a la porta
i vostre present Pare ( care )
de tot lo mal comporta
i ella que és presumida
i del seu cor tan bell
i feta d'un pinzell
i davant vos voldria
Lai ...

 
GENTIL SENYORA 

Gentil senyora
feta l'antiguitat
recorda't d'alguna hora
que em tenies subjugat
recorda't que em tenies subjugat
recorda't que em digueres
que un brot d'amor tenia.
Per recordança em dares
lo teu cor damunt sa mà
per recordança em dare
lo teu cor dalt sa mà
per recordança em dares
lo teu cor damunt sa mà
Lai ...

  GALLINETA ROSSA

Sa gallineta rossa
d'es Jai Pere Cabot
n'ha feta gran distància,
no vol que es gall la toc..
Titoieta
no vol que es gall la toc.
Es gall impertinent
diu que no vol menjar.
ordi ni sivadeta
no n'ha volgut tastar.
Titoieta
no n'ha volgut tastar.
Com ve sa matinada
que es gall fa quec, que, quec,
sa gallineta rossa
li toca el barbonet.
Titoieta
li toca el barbonet.
Titoieta
li toca el barbonet.
Lai ...


 
 
 
OBRIU-MOS 

- I obriu-mos senyoreta com ara
i obriu-mos que no som sinó dos.
- No ho faré no, lo que no vol monpare
No ho faré no, lo que no vol monpare.
Tots
- I obriu-mos senyoreta com ara
I obriu-mos que no som sinó dos.
I obriu-mos que no som sinó dos.
Lai ... 














 

  DANSA NOVA

Des que l'han batculat
li han vengudes ganes
des que l'han batculat
li han vengudes ganes
d'anar-se'n a Ciutat
i tenen ses mans blanes,
d'anar-se'n a Ciutat
i tenen ses man blanes;
lai, tretze per un reial
i mal no n'hi faran
lai tretze per un reial
i mal no n'hi faran
Sos parents li han dit
que "sa nares" de Campos
que no volen parents
que else toquin ses anques;
lai, tretze per un reial
i mal no n'hi faran
lai, tretze per un reial
i mal no n'hi faran
Concert en es doblers
que "sa nares" a Campos,
Mestre Pere Pastera
aqueix és qui fa batre;
lai, tretze per un reial
i mal no n'hi faran;
lai, tretze per un reial
i mal no n'hi faran.
Lai ...


 
 
 
MITJANIT 

D'on veniu?
de la mitjanit
que estic en es llit.
No hi som per a fer mal a "ningun"
no som com qualcun
que la mala dona, per vós
per a vós, que la'm paguereu.
Lai ...